El ciberassetjament s’ha convertit en una de les formes més comunes de violència entre jóvens, especialment amb l’ús creixent de xarxes socials, missatgeria instantània i plataformes digitals. A diferència de l’assetjament tradicional, el ciberassetjament pot ocórrer en qualsevol moment i lloc, i els seus efectes poden ser devastadors per a la salut mental i emocional dels qui el patixen.
L’inici del curs escolar representa un moment clau per a intervindre de manera preventiva. És una etapa en la qual s’establixen noves relacions socials, rutines i dinàmiques grupals. Per tant, és el moment idoni per a educar, sensibilitzar i promoure una cultura de respecte i responsabilitat digital, així com per a llançar un missatge clar i directe: STOP Ciberassetjament.
Tenint en compte això, des de CSIRT-CV llancem esta campanya STOP Ciberassetjament amb el lema Desconnecta’t de l’odi, amb l’objectiu de dotar els jóvens i menors de ferramentes pràctiques per a identificar, previndre i actuar davant de situacions de ciberassetjament, així com per a fomentar l’ús segur i positiu de les tecnologies. També es busca implicar tota la comunitat educativa (docents, famílies i alumnat) en la creació d’un entorn digital segur i lliure de violència.
El ciberassetjament o assetjament cibernètic o ciberbullying implica conductes repetides de fustigació, intimidació, humiliació o amenaces de manera repetida cap a una persona, aprofitant la tecnologia per a amplificar el dany i, en molts casos, mantindre l’anonimat.
El ciberassetjament escolar és el mateix que el ciberassetjament, però el seu àmbit d’actuació és l’entorn educatiu. Es produïx quan el dany repetitiu és infligit per un menor, o grup de menors, cap a un altre menor utilitzant mitjans digitals: Internet, xarxes socials, telèfons mòbils, aplicacions de missatgeria, fòrums o videojocs en línia.
L’Estudi “Tecnología. Impacto en la infancia y la adolescencia en España, según su testimonio”, elaborat pel Centre d’Estudis i Investigació ANAR, arreplega que el 77 % patix ciberassetjament escolar i el 75 % sèxting no consentit dels més d’11.000 casos atesos i analitzats a través de les línies d’ajuda ANAR entre juny de 2023 i juny de 2024.
- Connexió permanent: pot ocórrer en qualsevol moment i lloc, ja que les tecnologies estan sempre disponibles.
- Anonimat: sovint és anònim, la qual cosa dificulta identificar l’agressor.
- Viral: els continguts publicats (missatges, imatges, vídeos) poden difondre’s ràpidament en la xarxa, fer-se virals i arribar a moltes persones.
- Factors de risc: pot tindre un impacte psicològic profund en la víctima, com ansietat, depressió, baixa autoestima, entre altres.
- Agressor: és qui exercix el ciberassetjament. Encara que no tots els agressors són iguals, hi ha patrons freqüents. Sol ser una persona amb baixa empatia, impulsiva, amb necessitat de poder i control i dificultats per a gestionar la frustració. Entén el ciberassetjament com un “joc” o entreteniment; actua per venjança o buscant popularitat i reconeixement; la gelosia o la rivalitat, tant en entorns laborals com escolars, són algunes de les motivacions per a justificar el seu comportament, així com la discriminació per raons de gènere, raça, religió o orientació sexual.
- Víctima: és qui patix el ciberassetjament. Qualsevol estudiant pot ser víctima, encara que són més vulnerables a patir ciberassetjament per diferències de cultura, nacionalitat, religió, orientació sexual o aspecte físic. En els adolescents és més probable que el patisquen aquells que tenen una baixa autoestima, falta d’habilitats socials o amb menys amics que puguen secundar-los i protegir-los.
- Espectador: són les persones que saben el que està passant, però no diuen ni fan res. Esta actitud pot respondre a diverses circumstàncies; d’una banda, pot tindre por al fet que l’agressor es gire contra ell; tindre falta d’empatia i de valors; restar importància a la situació i considerar que són bromes que a la víctima no l’afecten; falta de responsabilitat al considerar que no són part del problema.
Com detectar casos de possible ciberassetjament, és una cosa que ens inquieta a molts sobretot si tenim menors i adolescents al nostre voltant. Per a fer-ho, és fonamental posar en marxa uns quants esbrinaments. A continuació, trobaràs cinc trucs essencials per a identificar el ciberassetjament i actuar abans que els seus efectes s’agreugen.
1. Missatges ofensius o amenaçadors repetits. La víctima rep comentaris, correus o missatges privats amb insults, burles, amenaces o humiliacions de manera constant.
2. Difusió no autoritzada d’informació o imatges. Es compartixen fotos, vídeos o dades personals sense consentiment, amb la intenció d’avergonyir o danyar.
3. Rumors i difamació en xarxes. Publicacions que inventen o distorsionen fets per a afectar la reputació de la persona.
4. Suplantació d’identitat. Creació de perfils falsos o ús de comptes aliens per a assetjar, enganyar o perjudicar la víctima.
5. Assetjament constant en múltiples plataformes. La fustigació ocorre en diferents xarxes, xats o fòrums, i fa difícil que la víctima ho evite.
Estos pictogrames es van organitzar en categories temàtiques bàsiques:
- Clima i naturalesa ☀️ ☁️ ☔ ❄️ 🌙 (sol, núvol, pluja, neu, lluna, paraigua, etc.)
- Transport i llocs 🚗 🚆 ✈️ 🚢 🚉 (cotxes, trens, avions, vaixells, estacions, edificis)
- Tecnologia i símbols 📱 📞 💻 ⏰ ✉️ (telèfon, correu, televisor, rellotge, ordinador)
- Emocions i gestos 😀 😠 😢 😍 🙌 (cares felices, tristes, enutjades, aplaudiments, cors)
- Objectes quotidians 🍎 🍔 🍺 🍵 🎵 (menjar, beguda, música, esports, peces de vestir)
- Signes i símbols gràfics ⭕ ✖️ ➡️ ⛔ ♻️ (fletxes, creus, cercles, senyals de trànsit)
En l’actualitat, els emojis s’han convertit en un llenguatge universal, però l’ús d’alguns d’estos per part d’adolescents revela un llenguatge secret que els permet parlar de manera ràpida i creativa sobre sexe, drogues, autolesions o violència sense necessitat d’utilitzar paraules escrites que poden activar filtres parentals o de moderació de xarxes socials, igual que els acrònims.
Per exemple, la bresquilla fa referència al cul, l’albergina al membre masculí, el cavall dels cavallets significa voler “muntar” algú, la rosquilla al sexe anal, mentres que les gotes d’aigua és una invitació a pràctiques sexuals. Si estos emojis s’utilitzen en converses entre adults no té més importància, però si es produïx sense el consentiment d’una de les parts, o hi ha menors implicats, tenim un problema.
Segons dades d’EU Kids Online, aproximadament tres de cada deu menors han rebut, a través de xarxes socials, missatges amb contingut sexual explícit o insinuacions de caràcter eròtic. Un aspecte rellevant és que, amb freqüència, els qui originen este tipus de missatges no són adults desconeguts, sinó altres jóvens que recorren a formes d’assetjament digital.
- Enviament d’insults i amenaces en xarxes socials, fòrums, xats o jocs en línia.
- Difusió de rumors falsos per a danyar la reputació d’algú.
- Publicació de fotos o vídeos compromesos que poden perjudicar la persona.
- Robatori o suplantació d’una identitat per a enganyar o perjudicar algú.
- Enviament repetit de missatges ofensius o intimidants per correu, xat o missatgeria instantània.
- Exclusió deliberada de grups o comunitats en línia per a aïllar la persona.
- Revelació d’informació personal (dòxing) com l’adreça postal, el correu electrònic, el nom i cognoms… per a posar en risc la seguretat de la persona sense el seu consentiment.
- Troleig o provocació constant amb la finalitat de generar malestar o enuig.
- Manipular imatges o vídeos per a ridiculitzar o humiliar.
- Bombardeig de missatges amb spam o contingut ofensiu.
- Creació de pàgines, perfils o grups falsos per a burlar-se o desprestigiar algú.
Si estàs sent víctima del ciberassetjament, et proposem 10 pautes per a enfrontar-te a esta situació i resoldre-la com més prompte millor.
- Demana ajuda. Tant si eres menor com adolescent, recorre a la teua mare, pare o persona adulta de confiança perquè t’ajude a gestionar esta situació.
- No respongues a les provocacions. Evita contestar amb agressivitat i amenaces perquè pot ser un estímul per a l’agressor. I a tu no t’aporta ni soluciona res.
- Guarda les proves de l’assetjament. Pren captures de pantalla, guarda missatges, correus o publicacions. Serà fonamental si decidixes denunciar.
- Informa l’escola o al treball (si aplica). Si el ciberbullying es relaciona amb el teu entorn escolar o laboral, informa’ls.
- Bloqueja l’agressor. Usa les ferramentes de bloqueig o restricció en xarxes socials o plataformes en què ocórrega l’assetjament per a tallar la comunicació.
- Denuncia el contingut. Reporta els missatges o les publicacions ofensives directament en la plataforma en què reps l’assetjament (Instagram, Facebook, TikTok, WhatsApp, etc.)
- Revisa la teua vida en línia.
a. Revisa la teua llista de contactes i reduïx-la en les xarxes i altres entorns socials en línia.
b. Reconfigura la teua privacitat. Revisa i ajusta la configuració de privacitat en les teues xarxes socials i plataformes en línia per a limitar qui pot vore o comentar les teues publicacions amb la finalitat que siguen més limitades i estrictes. Sol·licita col·laboració si no domines este tema.
c. Demana als teus contactes que no difonguen informació o fotografies teues. - No et culpes. L’assetjament mai és culpa de la víctima. Totes les persones mereixen ser tractades amb respecte i dignitat, sense importar el seu origen, gènere o qualsevol altra característica personal.
- Avisa el teu assetjador que el que et fa és perseguible per la llei. Suggerix-li que s’informe en internet o consulte la web següent: https://e-legales.net/category/portada/
- Pren mesures legals. Si l’assetjament persistix, acudix a les autoritats competents i interposa la denúncia corresponent.
Per a previndre el ciberassetjament des dels entorns educatius, els docents poden dur a terme diverses accions:
- Educar sobre el ciberassetjament. Explicar què és, com es manifesta i les seues conseqüències emocionals, socials i legals. Incloure este tema en activitats, tallers o matèries com ètica, ciutadania digital o tutoria és fonamental per a la prevenció.
- Fomentar l’ús responsable de la tecnologia. Promoure bones pràctiques en xarxes socials, xats, plataformes escolars, etc. Ací és clau ensenyar sobre privacitat, empremta digital i respecte en línia.
- Crear un clima de confiança i respecte. Generar un ambient en què els alumnes se senten segurs per a parlar i expressar les seues emocions. Establir normes clares de convivència tant a l’aula com en entorns digitals ajudarà a evitar el ciberassetjament.
- Detectar senyals d’alerta. Estar atent a canvis en el comportament, aïllament, tristesa, baix rendiment o actituds agressives. Si el centre treballa amb plataformes digitals, és recomanable observar les interaccions dels estudiants.
- Intervindre de manera immediata i adequada. Evitar minimitzar o restar importància als casos d’assetjament o ciberassetjament i actuar amb serietat i segons els protocols del centre.
- Formar-se contínuament. Participar en formacions sobre ciberassetjament, ciutadania digital i mediació escolar. Estar actualitzat sobre les xarxes socials i plataformes que usen els estudiants.
- Involucrar les famílies. Informar i sensibilitzar pares / mares / tutors sobre l’ús de la tecnologia en la llar i el rol que té en la prevenció. Promoure una comunicació oberta entre l’escola i la llar, així com sol·licitar les jornades de conscienciació en Ciberseguretat de CSIRT-CV per a estos dos col·lectius.
- Donar exemple amb el seu propi comportament digital. Els docents també han d’usar la tecnologia de manera ètica i respectuosa, modelant el comportament esperat sense compartir vídeos dels seus alumnes en les seues xarxes personals, com és el cas dels anomenats #TeachToker.
Accedix ací per a llegir la nota de premsa de la Generalitat sobre la campanya STOP Ciberassetjament. Desconnecta’t de l’odi
ConcienciaT más
Microcurso de Seguridad en Dispositivos Móviles
Más Allá de la Pantalla ¡Haz del móvil tu aliado!