Vivim en un món en què els mitjans de comunicació han evolucionat significativament, oferint una àmplia gamma d’opcions per a mantindre’s informat sobre els esdeveniments globals. Mentres que una part de la població continua confiant en els canals tradicionals com la premsa, la ràdio i la televisió, cada vegada més persones recorren a plataformes digitals, incloses les xarxes socials, les aplicacions de missatgeria instantània i els llocs web per a satisfer les seues necessitats informatives, com revela l’informe Digital News Report 2024, elaborat per l’Institut Reuters, sobre el consum de notícies digitals a tot el món, però és cert tot el que llegim o veiem?
En esta era de la hiperconnectivitat, la informació fluïx a una velocitat vertiginosa, però també hi circulen les notícies falses, conegudes també com a fake news. Este fenomen el coneixem com a desinformació i es caracteritza per propagar-se ràpidament a través de xarxes socials, aplicacions de missatgeria o vídeo i altres entorns digitals.
En contextos d’emergència, la propagació de notícies falses o fake news pot ser encara més nociva i tindre pitjors conseqüències en la societat, ja que dificulta la presa de decisions i sembra el pànic. Just per este motiu, les crisis o situacions d’emergència com podrien ser incendis, inundacions, erupcions volcàniques, terratrémols, huracans, tsunamis… es convertixen en l’escenari perfecte per a la difusió de notícies falses per les conseqüències negatives que generen en els ciutadans.
Conscients d’estos perills, CSIRT-CV llança la campanya de conscienciació Contra la desinformació, stop notícies falses, destinada a proporcionar recomanacions essencials perquè els ciutadans puguen identificar la informació falsa i adoptar un enfocament crític davant de les notícies que consumixen, especialment en moments crítics en què la informació veraç és clau.
Saps com naix i es propaga una notícia falsa? En el nostre còmic titulat La volta al món en 80 missatges: la notícia falsa te l’expliquem. Pots descarregar-ho ací.
Ademés, pots seguir la nostra campanya en les xarxes socials de CSIRT-CV: X (@csirtcv) i Facebook (CSIRT-CV) o buscant les etiquetes: #ContraLaDesinformació #StopNotíciesFalses
Notícies falses i hipertrucatges (deepfakes): què són i com contrastar-los
Què és una notícia falsa o fake new?
El concepte notícia falsa (fake new) fa referència a tota aquella informació difosa a través d’internet (portals de notícies, premsa, ràdio, televisió i xarxes socials) que té com a objectiu desinformar, manipular i enganyar un públic específic.
Generalment, es tracta de notícies creades deliberadament amb la intenció de causar polèmica, desprestigiar subjectes o organitzacions, o generar una opinió esbiaixada en la societat. En presentar fets falsos com si foren reals, les fake news es consideren una amenaça a la credibilitat dels mitjans de comunicació seriosos, per tant, hem de ser cauts a l’hora de distingir informacions reals de notícies falses, rumors o informacions poc objectives.
En este context, cal tindre en compte una cosa important: les notícies falses no sols es lligen, també es veuen i se senten, és el que anomenem hipertrucatges (deepfakes), que consistixen en vídeos o àudios que usen la intel·ligència artificial per a crear contingut fals suplantant la identitat de les persones.
Els hipertrucatges o deepfakes poden ser de dos tipus: deepface (se superposa el rostre d’una persona en el d’una altra) i deepvoice (és una suplantació de la veu d’una persona per a crear discursos falsos).
Com podem detectar notícies falses o fake news?
Per a detectar notícies falses et recomanem seguir estos passos:
1. Analitza la font
Qui ho ha publicat? Si una notícia és real ha d’estar firmada pel seu autor, citar les fonts en què s’ha basat per a redactar la informació i ha d’estar publicada en la web oficial del mitjà de comunicació o empresa. Si no té un autor clar o prové d’un lloc desconegut, sospita.
Busca el lloc web: Si inclou un enllaç, fixa’t en l’URL. Els llocs fraudulents solen tindre noms estranys, semblants a mitjans reals, però amb lleugeres modificacions (com “noticiasveraz.com” en lloc de “noticiasverdad.com”).
2. Examina el format
Les notícies falses solen estar mal redactades i contindre errors gramaticals i ortogràfics, encara que amb l’ús de la intel·ligència artificial, cada vegada és més difícil detectar este tipus d’errades.
Respecte de les imatges manipulades o fora de context, localitza-les en algun buscador per a veure si ja s’han usat en un altre moment o context.
3. Verifica la notícia
Si la informació sembla alarmant o increïble, busca-la en diversos mitjans reconeguts. Si no l’esmenta cap mitjà, probablement és falsa.
Assegura’t que la notícia siga actual. Algunes notícies falses reciclen notícies antigues o les trauen de context per a cridar la teua atenció.
4. Desconfia dels missatges alarmistes o emocionals
Els missatges que apel·len a la por, la ira o la compassió exagerada solen ser falsos ja que recorren al llenguatge sensacionalista per a generar emocions en el receptor.
Si t’arriba alguna cadena de missatge que demana que l’“envies a tots els teus contactes” també solen ser quasi sempre falses notícies.
5. Revisa les proves i citacions
Hi ha dades concretes? Una notícia falsa no sol tindre fonts verificables o utilitza “estudis” o “experts” genèrics sense noms ni detalls específics.
Els vídeos o àudios sense context són fàcils de manipular, així que tracta de buscar el contingut original per a comprovar-ne la veracitat.
La postveritat, coneguda també com a mentida emotiva, implica la distorsió deliberada d’una realitat, en què prevalen les emocions, les creences o els desitjos d’un públic davant de les dades objectives amb la finalitat d’influir en l’opinió pública i en actituds socials. La postveritat és un dels pilars de la propagació de notícies falses.
6. Consulta plataformes de verificació
Hi ha llocs com Maldita.es, Newtral, Snopes o AFP Factual a Espanya que es dediquen a desmentir notícies falses. Si mai dubtes d’alguna informació, pots consultar estes webs per a comprovar si ja ha sigut verificada per estos professionals.
7. Configura les teues xarxes per a reduir notícies falses
En WhatsApp, desactiva l’opció d’afegir-te a grups automàticament.
En xarxes socials, denuncia publicacions falses i desactiva les notificacions de comptes poc fiables.
8. Pensa abans de compartir
Abans de reexpedir un missatge, pregunta’t:
• Té sentit esta informació?
• Hi ha proves sòlides que la sustenten?
• Podria causar mal si és falsa?
Com afecten les notícies falses als ciutadans
La proliferació de notícies falses comporta riscos directes per a qui les reben. A continuació, n’enumerem uns quants relacionats amb la ciberseguretat.
• Desinformació i manipulació: Les notícies falses poden ser dissenyades per a generar pànic, por i histèria col·lectiva o desconfiança, la qual cosa pot provocar comportaments impulsius i presa de decisions precipitades com ara evacuacions innecessàries, compres massives de subministraments, col·lapses de carreteres, bloquejos d’infraestructures crítiques, descàrrega d’aplicacions insegures o seguiment d’indicacions falses.
• Enganys i estafes digitals (phishing). Les notícies falses poden ser utilitzades per a atraure les persones a fer clic en enllaços maliciosos, descarregar arxius infectats o proporcionar dades personals i financeres a delinqüents. Exemple: Missatges falsos sobre premis, ofertes irresistibles o alertes de seguretat urgents.
• Ciberestafes: Sempre hi ha persones que intenten traure rèdit econòmic de totes les situacions. Els casos d’emergència en què se sol·licita la col·laboració ciutadana per a ajudar els damnificats d’una catàstrofe són l’escenari idoni per a dur a terme accions fraudulentes.S’han donat casos en què s’han creat webs falses per a aprofitar-se de la solidaritat de les persones que decidixen col·laborar econòmicament amb els afectats sol·licitant ajudes, per exemple, en criptomonedes, enviant diners a comptes en mans dels hackers, o enviant missatges amb enllaços falsos per al robatori de dades o suplantació d’identitat.
• Robatori d’identitat: Si les notícies falses porten les persones a compartir informació sensible (com contrasenyes o dades bancàries), els ciberdelinqüents poden utilitzar esta informació per a suplantar identitats. Conseqüències: Accés no autoritzat a comptes, ús fraudulent de targetes de crèdit, etc.
• Difusió de programari maliciós: Algunes notícies falses contenen enllaços o arxius adjunts que instal·len programari maliciós, com ransomware o spyware, en els dispositius de les víctimes. Això pot comportar el bloqueig de dades personals o l’espionatge d’activitats digitals.
• Atacs dirigits (spear phishing): Algunes notícies falses poden recopilar informació personal per mitjà d’enquestes o formularis falsos per a després personalitzar atacs més sofisticats.
• Pèrdua de confiança en fonts legítimes: Les notícies falses poden deslegitimar fonts reals d’informació o seguretat (com bancs o institucions governamentals), i dificultar la capacitat de les persones per a identificar comunicacions legítimes.
• Confusió davant de les recomanacions oficials. L’expansió de desinformació fa que moltes persones se senten confoses davant d’indicacions contradictòries i no sàpien com actuar. Això dificulta la coordinació i execució de les mesures preventives, ja que alguns ciutadans opten per ignorar les recomanacions reals en favor de rumors o consells no verificats.
• Sobrecàrrega dels servicis d’emergència. La circulació de notícies falses pot saturar els servicis d’emergència amb telefonades innecessàries, consultes de ciutadans confosos i peticions d’ajuda que no corresponen a la situació real. Això desvia recursos crítics de les vertaderes situacions de risc, de manera que limiten la capacitat de resposta als qui realment necessiten assistència.
• Riscos de salut i seguretat personal. Algunes notícies falses promouen conductes que posen en perill la salut o seguretat de les persones, com quedar-se en vehicles enmig d’una inundació o no evacuar zones de risc per haver rebut algun missatge no oficial amb eixes indicacions.
• Tensió social i conflictes entre ciutadans. L’expansió de notícies falses també pot generar divisions entre els ciutadans, enfrontant els qui creuen i compartixen la informació falsa amb aquells que intenten desmentir-la. Això pot generar conflictes, desconfiança i dificultat per a establir xarxes de suport comunitari, essencials en emergències.
• Dificultat per a mobilitzar l’ajuda humanitària. La desinformació pot entorpir la mobilització d’ajuda i recursos en zones afectades, ja que genera incertesa sobre les àrees que tenen més necessitat o més risc. Això afecta tant la resposta institucional com l’ajuda ciutadana, i alentix l’arribada d’assistència essencial.
Com hem d’actuar davant de notícies falses
A continuació, recopilem cinc consells que l’Institut Nacional de Ciberseguretat (INCIBE) recomana davant de la recepció de notícies falses:
1. Mantín la calma i la prudència. Val la pena dedicar uns minuts a analitzar la informació abans de confiar en un contingut determinat i divulgar-lo.
2. Contrasta la informació. Comprova la veracitat de la notícia, observant si està publicada en llocs de reconegut prestigi informatiu, i desconfiant d’aquells mitjans que semblen poc professionals.
3. No compartisques les notícies falses. És recomanable eliminar les notícies falses del dispositiu i evitar-ne la difusió descontrolada. Trencant la cadena impedim que altres persones reben la informació.
4. Reporta la notícia falsa. Les xarxes socials i moltes pàgines web ja oferixen l’opció de denunciar estos continguts des de la mateixa publicació. També podem contactar amb els administradors de la web, o amb entitats especialitzades en verificació d’informació, com algunes de les esmentades més amunt, per a avisar del risc de difusió.
5. Informa els teus contactes. Tant la persona que ha enviat la notícia falsa, com les persones receptores d’esta, agrairan saber que es tracta d’un contingut fals.
Per a concloure, en CSIRT-CV considerem que el més recomanable és adoptar un enfocament crític com a millor ferramenta per a combatre les notícies falses i ajudar a detindre la seua propagació.