Estan els xiquets i adolescents protegits en la xarxa hui dia? Què han de fer pares i mares davant dels riscos digitals? Estem al dia de les amenaces d’internet i les xarxes socials que afecten els nostres menors?
En un món cada vegada més digitalitzat, és essencial que la tasca d’educar sobre l’ús adequat de la tecnologia, així com identificar els principals riscos als quals els menors estan exposats en el moment en què es connecten a internet, siga una responsabilitat compartida entre famílies, educadors i institucions per a guiar i acompanyar els més jóvens en un ús responsable, segur i saludable de la xarxa.
Tal com reflectixen una infinitat d’estudis, és contraproduent deixar a l’atzar o a l’aprenentatge autodidàctic dels menors el món digital. L’Enquesta sobre equipament i ús de tecnologies d’informació i comunicació en les llars, realitzada per l’Institut Nacional d’Estadística (INE) revela que, un de cada quatre xiquets de 10 anys disposa de telèfon mòbil; als 11 anys, més de la mitat i amb 14, el 90 % té dispositiu propi. A més, entre els 10 i 15 anys, el 93,1 % dels menors usa ordinador; el 94,7 % navega per internet, i el 70,6 % usa telèfon mòbil.
Respecte de les xarxes socials, el 45 % dels menors assegura tindre-les configurades en mode privat, mentres que prop del 25 % el té públic i al voltant del 30 % només permet als seus seguidors accedir a la seua informació personal. En este sentit, prop del 30 % deixa visible el nom de la seua escola, el 90 % compartix el seu número de telèfon i la gran majoria publica fotografies, de manera que l’exposició en la xarxa és una realitat. Com podem ajudar-los?
Esforç col·lectiu
Si volem que els xiquets, xiquetes i adolescents desenrotllen les habilitats necessàries per a navegar per la xarxa de manera segura requerix un esforç col·lectiu perquè la tecnologia es convertisca en una ferramenta de creixement i no en un risc innecessari.
Els riscos associats a la tecnologia poden ser poc o gens evidents tant per a menors com per a alguns adults. El consum de contingut inapropiat, casos de ciberassetjament, relacions amb desconeguts, addicció dels menors a jocs en línia i xarxes socials o la desinformació són alguns dels perills digitals sobre els quals cal estar informats i formats. Por això, CSIRT-CV, organisme pertanyent a la Direcció General de Tecnologies de la Informació i Comunicacions (DGTIC), llança la campanya de conscienciació #MésEnllàdelaPantalla amb el lema Fes del mòbil el teu aliat!, coincidint amb l’inici del curs lectiu.
Esta acció no sols busca conscienciar sobre els possibles impactes negatius de l’excés de temps davant de les pantalles i els riscos que comporta navegar per la xarxa per als menors, sinó també oferir ferramentes i estratègies a les famílies perquè puguen gestionar de manera efectiva l’accés i l’exposició de xiquets, xiquetes i adolescents als dispositius electrònics en llaures per a reduir les seues preocupacions a l’hora de protegir els menors i acompanyar-los en la seua vida digital. Junts podem protegir el benestar dels nostres menors i promoure un desenrotllament equilibrat en un entorn segur i enriquidor.
Beneficis de l’ús de mòbils en menors
Internet oferix nombroses oportunitats educatives i d’entreteniment i l’ús dels mòbils per part de menors oferix grans beneficis quan es gestiona adequadament. Ací te’n detallem alguns:
- Accés a la informació i educació: Els mòbils poden ser ferramentes educatives poderoses. Aplicacions educatives, accés a recursos en línia, i la capacitat d’investigar temes d’interés permeten als menors aprendre de manera interactiva i personalitzada.
- Comunicació i seguretat: Els mòbils faciliten la comunicació entre pares i fills, la qual cosa pot ser crucial per a la seguretat. En situacions d’emergència o simplement per a mantindre’s en contacte, tindre un mòbil pot ser útil.
- Desenrotllament d’habilitats tecnològiques: Vivim en una societat digital, per això la familiaritat amb la tecnologia és important. L’ús de mòbils ajuda els menors a desenrotllar habilitats digitals des d’edat primerenca i els prepara per al futur.
Riscos digitals de l’ús del mòbil per part de menors
Tota moneda té la seua cara i la seua creu. Ja hem comentat que internet oferix grans beneficis, però un mal ús del ciberespai pot fer aflorar perills relacionats amb la seguretat, la privacitat i el benestar general dels xiquets i adolescents en quedar exposats a continguts inapropiats, depredadors en línia i riscos per a la privacitat, entre altres circumstàncies que veurem més avant. Totes estes situacions poden tindre conseqüències negatives per al seu desenrotllament físic, emocional, social i cognitiu; per tant, cal estar alerta.
Les amenaces digitals són un dels maldecaps de pares, mares, educadors i tutors i, alhora, es convertixen en el motiu fonamental pel qual estos han d’estar formats en l’àmbit digital abans d’entregar un mòbil als menors per a previndre situacions complicades.
L’ús de pantalles no afecta de la mateixa manera a tots els menors. No és el mateix que un xiquet xicotet dedique una hora a veure la pantalla que un adolescent, ja que l’etapa de desenrotllament en la qual es troben és diferent, però independentment d’això és igual d’important implementar mesures de seguretat, com controls parentals, i ensenyar-los a navegar de manera segura per a accedir a continguts adequats a la seua edat amb l’objectiu de previndre els riscos cibernètics.
A continuació, detallem set dels riscos més comuns:
1. Contingut inadequat
L’accés fàcil a les plataformes digitals permet accedir accidentalment o intencionadament a una àmplia gamma de continguts: imatges, vídeos i qualsevol altre tipus de material poc apropiat per a l’edat i el desenrotllament emocional i psicològic dels xiquets i adolescents.
El consum d’este tipus de contingut pot ser perjudicial, confús o perillós, i pot influir negativament en el comportament, valors i benestar general dels menors, per això cal estar pendent i supervisar el que els nostres menors consumixen en les seues pantalles.
El contingut violent, el sexual o pornogràfic i els jocs d’atzar en línia estan catalogats de contingut inadequat per a menors per l’INCIBE. Punxant ací accedixes a esta informació, en la qual pots llegir casos reals o descobrir els efectes que generen en els menors el consum de contingut inadequat, a més trobaràs multitud de recomanacions.
2. Ciberassetjament i ciberassetjament escolar
Els xiquets i adolescents poden ser víctimes d’insults, amenaces, burles o humiliacions a través de xarxes socials, missatges de text o aplicacions de missatgeria instantània. Segons les dades de l’estudi publicat per Save the Children Yo a eso no juego. Bullying y ciberbullying en la infancia, el 6,9 % dels estudiants espanyols patix ciberassetjament i el 9,3 %, assetjament tradicional o bullying
Quant als mitjans a través dels quals es comet el ciberassetjament escolar, segons el V inform La opinión de los estudiantes, que realitzen cada any conjuntament la Fundació Mútua Madrileña i la Fundació ANAR, destaquen WhatsApp (70,2 %), Instagram (49,6 %) i TikTok (38,5 %). En Primària destaquen TikTok, jocs en línia i Twitch amb percentatges superiors a Secundària.
Els assetjadors, encara que utilitzen la tecnologia per a fer mal, solen ser companys de la mateixa classe en més de la mitat dels casos (53,6 %) i en 9 de cada 10 situacions (90,8 %) és alumnat del mateix centre escolar.
Xifres en esta mateixa línia llança l’Estudio sobre acoso escolar y ciberacoso en España en la infancia y en la adolescencia elaborat en la Universitat Complutense de Madrid, i impulsat per la Fundació ColaCao amb la col·laboració de 15 conselleries d’Educació de les comunitats autònomes.
Estos possibles escenaris de ciberassetjament s’han de valorar abans d’entregar un mòbil, o qualsevol altre dispositiu electrònic amb accés a internet, als xiquets xicotets sense supervisió adulta, i sobretot a partir de 5t de Primària, que és quan comença a generalitzar-se l’ús de dispositius digitals sense presència adulta. Vos deixem este article d’INCIBE en el qual ens proporcionen algunes mesures per a previndre estes situacions i pautes per a saber reaccionar si estem vivint una situació semblant en el nostre entorn.
3. Parlar amb desconeguts
Si decidim que els nostres xiquets, xiquetes i adolescents tinguen un nou company per a tota la vida: el mòbil, és crucial que ells entenguen els perills de parlar amb desconeguts en línia i, al mateix temps, que els pares o tutors siguen conscients que han de fer tasques de supervisió dels dispositius i educar sobre l’ús segur del mòbil i de les xarxes socials per dos motius. Primer, per a detectar possibles riscos, i segon, per a mitigar les conseqüències en cas que algun menor es vera embolicat en una d’estes situacions.
Els nostres menors usen principalment les xarxes socials, els videojocs i la missatgeria instantània per a aconseguir nous amics o compartir interessos comuns, però és just en estes plataformes a on troben els contactes inadequats o inapropiats.
Algunes de les problemàtiques actuals que afecten esta forqueta de la societat són: ciberseducció de menors (grooming), sèxting, ciberassetjament i trobades físiques amb desconeguts; per tant, és necessari extremar la precaució treballant des de casa i des de les aules, i donar la veu d’alarma davant de les mínimes sospites. A continuació, et proporcionem diversos recursos per a abordar estes temàtiques, que segur que són del teu interés.
- Ciberseducció de menors (grooming): Es referix al conjunt d’accions que fa un adult per a guanyar-se la confiança d’un menor d’edat amb l’objectiu d’obtindre algun favor sexual per mitjà del xantatge. Esta pràctica, generalment, es du a terme a través d’internet, en plataformes com xarxes socials, xats o aplicacions de missatgeria. En el següent vídeo d’INCIBE s’explica este concepte amb més detall, a més d’explicar com hem de reaccionar en cas de problemes o com previndre’l. Per a estes últimes qüestions, accedix ací.
- Sèxting: El terme “sèxting” és una combinació de les paraules “sex” (‘sexe’) i “texting” (‘enviament de missatges de text’). Encara que el sèxting pot ocórrer entre adults amb consentiment mutu, quan involucra menors d’edat, pot tindre serioses conseqüències legals i emocionals.
El sèxting consistix a enviar o rebre contingut sexualment explícit a través de dispositius electrònics, com ara telèfons mòbils, computadores o tauletes. Este contingut pot incloure missatges de text, fotos o vídeos de naturalesa sexual. Segons un estudi publicat per la revista JAMA Pediatrics, un de cada set jóvens menors de 18 anys (15 %) ha enviat contingut sexual i un de cada quatre (27 %) n’ha rebut. En la següent infografia d’INCIBE apareixen detallats els riscos i les precaucions d’esta pràctica. Analitza-la amb deteniment.
- Sextorsió: Encara que està relacionat amb el sèxting, la sextorsión és una forma d’extorsió que ocorre quan algú amenaça amb compartir material sexual explícit d’una persona (que pot haver sigut obtingut a través de sèxting o altres mitjans) si no se li paga diners o es complixen unes certes exigències. En este cas, s’utilitza el material íntim per a fer xantatge i obtindre alguna cosa a canvi, la qual cosa el convertix en una activitat il·legal i abusiva.
4. Trobades perilloses
Quedar amb algú que s’ha conegut a través d’Internet, xarxes socials, xats de videojocs, missatgeria instantània o correu electrònic pot portar a situacions perilloses, especialment si no es prenen les precaucions adequades. Alguns dels riscos principals d’estes trobades inclouen:
- Engany sobre la identitat de la persona amb qui es queda. Pot no ser qui diu ser. Els seus perfils poden ser falsos, i les fotos o la informació estar manipulades per a ocultar la seua verdadera identitat o intencions.
- Risc d’infecció de l’ordinador, tauleta o telèfon intel·ligent amb malware. En cas que el desconegut ens envie un enllaç amb un virus i l’obriguem, per exemple, per a conéixer la ubicació de la trobada, li estaríem permetent accedir al nostre dispositiu i robar-nos les nostres dades sensibles i fins i tot podria fer una suplantació d’identitat per a cometre activitats il·lícites sense coneixement de la víctima.
- Agressions físiques o sexuals per part de persones amb males intencions que aprofiten l’ocasió de qui acudix a la trobada.
- Encara que és un risc més extrem, hi ha casos en què una trobada amb un desconegut ha portat a la desaparició o segrest del menor que ha acudit a la cita, com han donat a conéixer alguns mitjans de comunicació.
- Extorsió i xantatge a la víctima, amenaçant-la de divulgar informació personal o imatges comprometedores obtingudes durant la trobada.
Advertix els adolescents que per a reduir o evitar estos riscos és imprescindible:
- Acudir acompanyat d’un amic o amiga.
- La trobada ha de ser en un lloc públic i concorregut.
- Sempre informar familiars o amics d’a on es va, amb qui i l’hora de tornada.
- Intentar verificar la identitat de la persona abans de quedar per mitjà d’una videotelefonada. Si es nega a fer-ho, sospita i cancel·la la cita.
5. Addicció o dependència al mòbil, a les xarxes socials, a internet i als jocs en línia
A casa, has discutit alguna vegada perquè el teu fill o filla està veient vídeos, està connectat a les xarxes socials o jugant? Segur que per a tu el temps ha sigut excessiu mentres que per a ell o ella no ha sigut per a tant.
Davant d’esta situació, has de tindre clara la diferència entre si una persona és aficionada o addicta a la tecnologia. La clau és l’aïllament i abandó d’altres activitats per part de l’usuari del dispositiu. Quan una persona usa el mòbil de manera compulsiva, en què l’obsessió per tocar-lo, manipular-lo o explotar-lo, ocupen un temps important de la seua rutina, es considera que és una persona addicta o en té dependència.
La dependència al mòbil, a les xarxes socials, a internet o als jocs en línia és una problemàtica que va en augment entre menors i adolescents i s’ha relacionat amb els següents problemes, dels quals cal ser conscients per a frenar estes situacions a temps:
- Impacte en la salut física i mental: L’ús excessiu de pantalles pot provocar problemes com ara fatiga visual, trastorns del son i disminució de l’activitat física, així com possibles problemes de salut mental com ansietat, depressió o descuidar l’alimentació. L’excés de notificacions i missatges generen ansietat i estrés constant.
- Aïllament social: Preferir la interacció digital en lloc de fer activitats presencials o amb amics i familiars pot fer que el menor tinga problemes per a interactuar cara a cara, i això afecta negativament les seues relacions interpersonals.
- Problemes de concentració i rendiment acadèmic: Els mòbils poden ser una distracció significativa, ja que pertorben la capacitat dels menors per a concentrar-se en tasques importants com els estudis. L’accés constant a jocs i xarxes socials pot disminuir el rendiment acadèmic.
- Problemes legals: La Llei orgànica 5/2000, de 12 de gener, reguladora de la responsabilitat penal dels menors és l’encarregada de regular les conductes no apropiades del menor en la xarxa. Així, si un menor insulta, discrimina o assetja un altre menor en la xarxa, siga a través de videojocs, xarxes socials o en un altre àmbit, podria ser multat i sancionat, i acabar en els tribunals. És important que tant adults com xiquets siguen conscients d’esta circumstància.
Per a tancar este apartat, vos facilitem set malalties diagnosticades oficialment, de les quals és l’addicció al mòbil el seu origen, un article publicat per Gaptain.
6. Privacitat de les dades
La privacitat de les dades es referix a la protecció i control sobre com es recopila, utilitza, emmagatzema i compartix la informació personal o sensible dels usuaris. Els xiquets i adolescents són més vulnerables a l’exposició i mal ús de la seua informació personal en internet per la seua ingenuïtat i curiositat, per això han d’aprendre a ser cautelosos amb la informació que compartixen en xarxes socials, jocs en línia i aplicacions, ja que podrien robar les seues dades i ser utilitzades indegudament, per exemple, per a crear perfils falsos o posar en risc la seua seguretat física i emocional.
Hi ha el risc que els menors contacten amb ciberdelinqüents, els enganyen i els inciten a difondre informació privada com ara contrasenyes, l’adreça de casa, horaris, llocs de treball, costums o altres dades sensibles, tant seues com de la resta dels membres de la família. Davant d’estos possibles escenaris, la solució és educar en el bon ús d’internet i les bones pràctiques.
A continuació, et deixem una guia d’INCIBE sobre Privacitat i seguretat en internet i una sèrie de consells de CSIRT-CV, enfocats a les xarxes socials, per a saber quina informació és convenient NO exposar en la xarxa.
A més, com que esta campanya tracta de menors i els seus progenitors, cal ressaltar que el Reglament General de Protecció de Dades (RGPD) regula com s’han d’arreplegar, processar, emmagatzemar i protegir les dades personals dels ciutadans de la UE amb l’objectiu de garantir una major protecció i control sobre les dades personals. Consulta esta norma per a saber quines responsabilitats tenen les empreses quan les seues aplicacions obtenen les teues dades, i les dels menors, quines necessitaran el consentiment dels progenitors per a obtindre dades, per exemple, a l’hora de fer fotos en els col·legis o publicar llistes en la xarxa. Vos recordem que el consentiment per a l’ús de dades personals de menors de 14 anys han d’atorgar-lo els seus pares, mares o tutors. Consulta ací la infografia elaborada per l’Agència Espanyola de Protecció de Dades.
7. Desinformació
La major part de la població, inclosos els nostres menors, recorrem a internet com a principal font d’informació, i a vegades pequem de donar com a certes i verídiques totes les notícies que ens arriben, que tenen la capacitat d’estendre’s ràpidament a través de les xarxes socials i d’altres mitjans de comunicació, per això es produïx la desinformació.
Lluny de tractar-se de bromes de mal gust, o mentides aïllades, generalment estes notícies falses acostumen a formar part de complexes campanyes de desinformació destinades a influir en la societat, generar opinions o causar malestar i confrontació.
En la xarxa, podem trobar-nos les següents informacions falses:
- Notícies falses (fake news): Informació falsa o enganyosa que es difon ràpidament en xarxes socials.
- Rumors i teories conspiratives: Difusió de continguts no comprovats que confonen o manipulen els usuaris.
- Fraus i estafes: Anuncis enganyosos o correus fraudulents dissenyats per a robar informació personal o diners.
Verificar i discernir la informació és fonamental per a no intoxicar-nos. Per a aprendre a verificar la informació i identificar notícies falses o fake news, vos compartim el projecte “Learn to Check” de la periodista Nereida Carrillo, l’eslògan del qual, “Forma’t contra la desinformació”, ens dona pistes del seu objectiu: educar el públic en general, i els més jóvens en particular, com a usuaris principals de les xarxes socials, en la verificació de continguts digitals i evitar que siguen víctimes de la desinformació.
A més, en CSIRT-CV hem elaborat una sèrie de pautes per a assegurar-te que la informació que reps i compartixes està basada en fets verídics i reals. Punxa ací per a conéixer-les detalladament.
Com abordem els riscos digitals
Com ja hem vist, l’ús de pantalles per part de menors pot tindre tant beneficis com riscos, però és un tema que preocupa molts progenitors, docents i tutors. Per a aconseguir el benestar digital es requerix afrontar els riscos de manera efectiva des d’un enfocament equilibrat i conscient. Alguns àmbits des dels quals podem aconseguir l’ús segur i saludable de la tecnologia són:
a. Educació en l’ús responsable de les pantalles i lliure de riscos: Ensenya els menors sobre la importància de protegir la seua informació personal (privacitat) i sobre els riscos d’interactuar amb estranys en línia (ciberseguretat). A més, fomenta la consciència sobre com l’ús prolongat de pantalles pot afectar la vista, el son i el benestar general (autocontrol). Fomenta altres activitats, com l’esport, la lectura, i el temps a l’aire lliure per a un desenrotllament equilibrat. L’ús de mòbils ha de ser només una part del seu temps d’oci.
Vos deixem la guia per als pares titulada Más que un móvil, elaborada per l’Agència Espanyola de Protecció de Dades (AEPD) juntament amb UNICEF, amb les 10 claus que han de tindre en compte els pares, mares i tutors abans de regalar als seus fills o filles un telèfon mòbil.
Un altre contingut útil és la guia per a pares i professors Guíales en Internet. Ayúdales a construir su futuro creada per l’Agència Espanyola de Protecció de Dades (AEPD).
b. Formació dels adults: La formació dels adults és essencial per a manejar de manera efectiva els desafiaments i oportunitats que presenten les pantalles en la vida dels menors. Això no sols protegix els xiquets i adolescents, sinó que també els ajuda a desenrotllar hàbits digitals saludables i a preparar-se per a un món cada vegada més digitalitzat. La formació permet als pares ajustar els seus enfocaments a mesura que els seus fills creixen, de manera que garantix que les pautes i normes sobre l’ús de pantalles siguen apropiades per a cada etapa del desenrotllament infantil.
La tecnologia és una part integral del futur dels xiquets. Pares ben formats poden ajudar els seus fills a desenrotllar competències digitals, ensenyant-los no sols com usar les tecnologies, sinó també com fer-ho de manera crítica i segura.
La formació contínua dels pares permet reduir i eliminar la bretxa generacional amb els seus respectius fills i filles i que es mantinguen al dia amb els ràpids canvis en el món digital, la qual cosa els permet ajustar les normes i orientacions a mesura que les tecnologies i les necessitats dels seus fills evolucionen.
En CSIRT-CV, disposem d’una gran varietat de microcursos autoformatius en línia que pots aprofitar per a actualitzar els teus coneixements sobre:
- Seguretat en dispositius mòbils
- Xarxes socials
- Delictes tecnològics
- Seguretat en internet per a menors
- Navegació segura
- IOS i Androidc. Compromís i responsabilitat: Els pares han de ser un bon exemple en l’ús responsable de la tecnologia, ja que els xiquets tendixen a copiar el que veuen. En este sentit, en l’àmbit familiar, és important que establisques regles sobre el temps d’ús i el tipus de contingut al qual poden accedir els menors.
A més, mantín una comunicació oberta sobre les experiències digitals dels teus fills. Un clima de confiança digital familiar t’ajudarà que els menors puguen confiar i recórrer a tu en cas de veure’s immersos en algun problema derivat de l’ús de la xarxa, i a la vegada, t’ajudarà a identificar i abordar problemes a temps. Per a això vos proposem des de CSIRT-CV un contracte entre pares i fills.
Imprimix i compartix amb els teus fills o filles el Pacte familiar per a l’ús responsable del meu primer telèfon intel·ligent punxant en la següent imatge. Gràcies al pacte, tots els membres de la família vos comprometeu a complir unes normes relacionades amb les bones pràctiques en internet.
d. Ferramentes de control parental: Perquè totes estes tasques de supervisió, acompanyament i ajuda digital a xiquets i adolescents siga més fàcil i efectiva, vos suggerim algunes ferramentes de control parental mitjançant esta guia d’INCIBE que pots llegir punxant ací. Amb les ferramentes de control parental no sols pots restringir algunes funcions del mòbil, sinó que pots estar al dia de l’activitat que tenen els menors en internet.
Rols dels actors principals
Què poden fer les famílies?
- Establir normes i límits.
- Fomentar el diàleg obert.
- Ser un “bon exemple”.
- Supervisió i acompanyament en la vida digital.
I els docents?
- Integrar l’educació digital en l’ensenyament.
- Promoure el pensament crític per a distingir les fonts de confiança, influències o amenaces.
- Fomentar un ús responsable i ètic.
- Promoure espais segurs per a l’experimentació digital.
En la Generalitat duem a terme:
- Polítiques d’ús de la tecnologia. Per exemple, a la Comunitat Valenciana està prohibit l’ús del telèfon mòbil durant tota la jornada (classes lectives, hora del pati o activitats complementàries i extraescolars) per a evitar l’ús indiscriminat del mòbil sense supervisió, que pot generar dificultats tant en l’aprenentatge com en la convivència.
- Formació i capacitació a través dels nostres portals CSIRT-CV i concienciaT amb consells, campanyes de conscienciació, cursos en línia, informes i molt més contingut variat. A més et convidem a seguir-nos en els nostres perfils en xarxes socials: Facebook (CSIRT-CV) i X (antic Twitter) (@csirtcv).
- Programes de conscienciació dirigits als estudiants, empreses i Administració pública i entitats locals, entre altres.
En resum, l’objectiu no és prohibir l’ús de mòbils en menors, sinó gestionar-lo de manera que els menors puguen beneficiar-se de la tecnologia mentres es minimitzen els riscos gràcies a la supervisió, ajuda i acompanyament dels adults, siguen pares, mares, tutors, docents o poders públics perquè hi ha vida #MésEnllàdelaPantalla. Fes del mòbil el teu aliat!
Per a llegir la nota de premsa de la campanya publicada per la Generalitat Valenciana, punxa ací.