Tingues en compte una cosa important: les “fake news” no sols es lligen, també es veuen i se senten. Els deepfakes o notícies ‘ultrafalses’ usen la intel·ligència artificial per a crear contingut fals suplantant la identitat de les persones. Són bàsicament de dos tipus: deepface (superposar el rostre d’una persona en el d’una altra i falsificar els seus gestos) i deepvoice (suplantació de la veu, creant discursos falsos). Això vol dir que qualsevol vídeo o àudio pot ser manipulat, no sols els textos escrits.
Aplica aquestes pautes per a assegurar-te que la informació que reps i comparteixes està basada en fets REALS:
-
-
- PENSA PER A CREURE, en lloc de “veure per a creure”: no assumisques que tot el que lliges i sembla cert… és cert.
-
-
-
- PENSA ABANS DE COMPARTIR: No has vist res similar en cap altre lloc? Apel·la a una reacció EMOCIONAL intensa, per a bé o per a mal? Recorre al ‘no deixes que ens enganyen’? Va contra ‘els altres’, els qui pensen diferent? Aporta números, xifres i afirmacions rotundes sense citar la font original? Si tens dubtes o no domines el tema del qual parla, busca informació en alguna font fiable.
-
-
-
- Davant el DUBTE, NO COMPARTISQUES, no reenvies i, si és possible, identifica la notícia com a faula, indica-ho en el grup de WhatsApp o dis-ho al contacte que te l’ha enviada. No tingues pressa per ser el primer a compartir, pots ser el primer a ficar la pota.
-
-
-
- No compartisques articles llegint NOMÉS EL TITULAR. Llig la notícia SENCERA.
-
-
-
- Esbrina la FONT REAL: un blog no serà tan de confiança com una revista acadèmica reconeguda. Qui és la font? Quins són els seus objectius? Fixa’t també en altres fonts de suport citades: Existeixen? Són fiables?
-
-
-
- Investiga el FINANÇAMENT: fins i tot les publicacions legítimes tenen patrocinadors i anunciants, amb interessos que poden influir en un article o una font. Comprova si l’article és finançat i per qui.
-
-
-
- Verifica en GOOGLE: cerca la notícia, comprova la veracitat de les DADES que se citen, situa-la en el seu context real mitjançant la DATA. És una història antiga o repetida?
-
-
-
- Fixa’t en la REDACCIÓ, en si la notícia està ben escrita, amb ortografia i gramàtica correctes.
-
-
-
- Frena les FAULES: si reps missatge per WhatsApp o Facebook que és clarament tendenciós o cridaner, desconfia. Pots buscar la imatge en Google Imatges per a veure si és certa, o acudir a fonts autoritzades com els comptes de @policia o @guardiacivil en Twitter, i també…
-
-
-
- Consulta a VERIFICADORS, ‘fact checkers’ o comprovadors de fets, que tracten de frenar la difusió de faules. Els més coneguts són Maldita.es i Newtral, a més, agències de notícies com Efe han inclòs una pestanya de verificació en el seu web.
-
-
-
- “NO HO VEURÀS EN ELS MITJANS”… per alguna cosa serà. Aquest afegitó i altres per l’estil han de fer-te sospitar. Si alguna cosa no apareix “en els mitjans”, segurament no és certa.
-
-
-
- Compte amb els MOMENTS ESPECIALS: una pandèmia, un atemptat, unes eleccions, incidents en una ciutat o l’estiu, quan escassegen les notícies, són moments en els quals les faules es multipliquen.
-
-
-
- Compte amb els COMENTARIS: fins i tot si l’article, vídeo o publicació és legítim, para atenció als comentaris que l’acompanyen. Poden ser generats automàticament per bots, o per persones contractades per a publicar informació errònia, confusa o falsa.
-
-
-
- Verifica ELS TEUS BIAIXOS: amb sinceritat, pregunta’t si els teus propis prejudicis podrien influir en la teua reacció a una notícia. Hauràs sentit parlar del filtre bombolla, i que les persones només llegim fonts que confirmen les nostres creences. Posa’t a prova llegint altres fonts que normalment no miraries o altres autors amb una manera de pensar oposada a la teua. Així entrenes l’observació, l’empatia i el pensament crític, en definitiva, la intel·ligència.
-
-
-
- Falses i PERILLOSES: les ‘fake news’ també poden contindre malware.
-
Tan consolidades estan les fake news al nostre país que tenim fins a un retrat robot de la faula espanyola: és una mentida sanitària enviada per WhatsApp. Per a frenar la desinformació, aplica la desconfiança per defecte i usa el pensament crític. No confies en el primer que t’arribe, per molt que qui ho compartisca puga ser una persona del teu cercle més íntim, un amic o un familiar.
ConcienciaT més:
CSIRT-CV promou la campanya de conscienciació STOP FAKE NEWS!, amb consells per a identificar i frenar les campanyes de desinformació i les notícies falses.