La consellera d’Hisenda i Economia, Ruth Merino, ha subratllat que la Generalitat ha dut a terme un total de 584 actuacions en entitats locals com a part del Pla de xoc de ciberseguretat, una iniciativa “que ha permés oferir solucions gratuïtes de ciberseguretat i vigilància per a protegir-se davant dels ciberatacs”.Ruth Merino ha assenyalat que segons les dades del Centre de Ciberseguretat de la Comunitat Valenciana (CSIRT-CV), durant 2024 es van registrar 36.400 milions d’alertes de seguretat, la qual cosa equival a més de 100 milions diàries (1.150 per segon), de les quals només 3.512 van requerir intervenció més enllà del cribratge automàtic.
“Estes xifres mostren que el CSIRT-CV exercix un paper decisiu perquè és la primera línia de defensa davant de les amenaces digitals i és el garant d’una resposta ràpida, coordinada i eficaç davant qualsevol incident”, ha ressaltat la consellera durant la seua intervenció en la clausura de les jornades de la revista digital Socinfo ‘Reptes/aposta de la transformació digital en les AP de la Comunitat Valenciana: govern de la dada, IA i ciberseguretat’.
Merino ha realçat que gràcies al treball del CSIRT-CV i a la col·laboració dels ajuntaments i les diputacions, “la Comunitat Valenciana s’ha convertit en un model de referència en ciberseguretat pública”, i ha afegit que este projecte pioner “demostra que quan les administracions treballem unides, els resultats arriben”.
El Pla de xoc de ciberseguretat ha permés oferir solucions gratuïtes de ciberseguretat i vigilància digital als ajuntaments i entitats locals adherides, que ha inclòs infraestructures, sistemes de detecció d’amenaces, suport tècnic i formació especialitzada, que els ha permés arribar a nivells de protecció equiparables als de l’Administració autonòmica.
La titular d’Hisenda ha destacat que, gràcies a este esforç col·lectiu, la Generalitat ha sigut reconeguda pel CCN-CERT com la primera autonomia a integrar les seues entitats locals en la Xarxa Nacional de SOC, i ha rebut altres importants guardons com el Premi INNOVAICS en la categoria d’administració pública cibersegura i el reconeixement en la passada Nit de les Telecomunicacions.
Així mateix, Merino ha recordat que la Generalitat està avançant cap a una transformació digital “sòlida, segura i amb visió de futur”, i ha remarcat que els principals avanços de l’Administració autonòmica se centren en el “desplegament de noves ferramentes i sistemes de protecció davant dels reptes del treball remot, els servicis en el núvol, els nous models de xarxa, així com la incorporació de l’automatització de processos, la intel·ligència artificial o la connectivitat massiva dels dispositius IoT”.
En este sentit ha detallat alguns dels projectes més significatius de la Generalitat com la nova Carpeta Ciutadana, el Registre d’algoritmes GVA ConfIA i el sistema NEFIS de gestió economicofinancera.
“Portem el rumb correcte: dada ben governada, intel·ligència artificial de confiança i ciberseguretat per disseny. Ara toca escalar el que funciona, mesurar millor l’impacte i explicar amb transparència les nostres accions”, ha conclòs la consellera.
Desafiaments de la intel·ligència artificial i el govern de la dada
La revista digital Sociedad de la Información Digital està especialitzada en reportatges d’aprofitament de la informàtica i les telecomunicacions en els servicis al ciutadà, i internament, per part de les administracions públiques.
Durant el seminari s’han celebrat diverses ponències en les quals responsables TIC del sector públic i privat han abordat aspectes relacionats amb els desafiaments que engloba la intel·ligència artificial, el govern de la informació o la ciberseguretat.
Així, el director general de TIC, Javier Balfagón, ha destacat que “la dada és la infraestructura invisible del servici públic, per la qual cosa construir la seua governança resulta imprescindible. La Generalitat ha apostat per definir un model, una plataforma corporativa i casos d’ús per a gestionar tot el cicle de vida de la dada. És el que anomenem projecte Ànima i que ens servirà per a personalitzar la nostra relació amb la ciutadania”.
A més, Balfagón s’ha referit a l’estratègia d’IA de la Generalitat, i ha ressaltat la necessitat que la intel·ligència artificial siga de confiança i explicable: “per això hem creat GVA ConfIA, el nostre registre d’algoritmes, perquè la ciutadania sàpia quins sistemes usem, per a què, amb quines dades i amb quines salvaguardes”.
Per la seua part, la subdirectora general de Ciberseguretat de la Generalitat, Carmen Serrano ha realçat la ciberseguretat com a element fonamental de la transformació digital i ha destacat el paper que exercix el Centre de Seguretat TIC de la Comunitat (CSIRT-CV) com a centre al servici de tots els valencians.
Serrano ha recalcat que la Generalitat ha actualitzat el marc normatiu de ciberseguretat i ha consolidat la capacitat operativa de prevenció, detecció i resposta davant les ciberamenaces, amb CSIRT-CV com a peça clau, en un moment de risc creixent “perquè la seguretat ja no se circumscriu a un perímetre, és una cultura i un compromís que comença en el disseny de cada projecte i arriba fins a l’últim proveïdor”.